Si intentem apropar-nos al mon dels adolescents observarem que viuen en un mon que esta en un conflicte continu amb el nostre mon.
Aquest conflicte serà utilitzat per ells com una eina per aconseguir i assajar la seva independència y autonomia, també utilitzarà aquest conflicte com mitjà per a formar-se una personalitat pròpia.
És, en definitiva, el noi o noia que està buscant el seu lloc en aquest mon.
Com a orientació, s’ha d’entendre que és molt difícil establir unes normes i principis que orientin les nostres relacions amb ells i el conflicte que viu en aquesta edat, però sí que podríem establir i a mode orientatiu un seguit de normes de comportaments que poden ajudar-nos a evitar problemes en les nostres relacions amb ells, siguin els nostres fills o adolescents amb els que ens relacionem per diferents raons.
És important tenir en compte que els adolescents volen establir relacions amb el món que els envolta, veure que aquesta forma de relacionar-se no és necessàriament un conflicte amb nosaltres (pares, educadores, adults...), si no més bé una forma, moltes vegades, d’expressar el seu conflicte intern.
Per poder orientar-nos, en aquest mon tant ric i algunes vegades tant difícil, podríem apuntar les següents orientacions:
Lo primer i més important és que ens d’atrevir-nos a dir NO.
A l’hora de posar normes aquestes han de ser fàcils d’entendre
Les normes que hi posem han de ser poques i precises, si n’hi ha moltes els joves no respondran a les mateixes i no ens serviran de res.
Al mateix temps aquestes normes han de ser justes, es a dir que tinguin unes conseqüències proporcionals al que es demana en les mateixes.
Tenen que ser explicades i tenir un punt de bondat, en cap cas poden tenir segones intencions
Aquestes normes deuen ser coherents, els adolescents suporten malament les contradiccions. Si n’hi ha germans aquestes regles han de ser iguals per a tots ells, sense distincions.
Hi ha que demanar consistència en el seu compliment, si s’ha arribat a un acord, l’adolescent té el deure de complir lo pactat, per exemple: si s’ha pactat un horari d’arribada a casa es te que complir aquest horari i no un altre, si s’acorda que deu ordenar-se la seva habitació una vegada a la setmana, això es el que es deu complir i no arreglar la seca habitació quan ell o ella vulgui.
Totes les decisions que es prenguin sobre ells, han de ser compartides per els dos pares ( en el cas de parelles divorciades es necessari oblidar-se dels problemes personals i establir les mateixes normes en cada una de les cases on pot viure l’adolescent.
En tota la relació amb els adolescents es deu partir de la comunicació, hi ha que escollir els moments oportuns i fer-ho amb habilitat i tacte.
En tot moment hi ha que procurar que el noi o noia no cregui que se’l està enjudiciant constantment.
I per últim aquestes normes, o consells, han de tenir com a finalitat aconseguir fer la nostra convivència més bona amb els nostres fills i filles adolescents, a més és, es important, que aquestes normes les poden i deuen revisar amb el temps, no es pot exigir el mateix comportament a un noi, noia quan té 18 anys que quan tenia 14 anys.
